Referents

Tot just avui, fa una setmana, vam patir una pèrdua important a la nostra família, i tot just avui, fa una setmana que li vaig escriure això, un petit homenatge a una gran persona que tenia guardat per mi...

Avui no només he perdut a algú a qui estimava, avui també he perdut un referent. Un home que va deixar la seva terra, els seus pares i els seus germans per tenir una oportunitat.

Has portat molts kilòmetres a las cames, al volant del teu camió, i sempre recordo les batalletes que m’explicaves, com quan feies servir el conyac per escalfar-te als freds hiverns d’Alemanya o quan et vas trencar el turmell baixant del camió i orgullós ens ensenyaves les teves “ferides de guerra”.

Vas deixar el camió per portar l’autobús. I quanta gent encara se’n recorda de tu, en Carreño, el del autobús i quantes anècdotes ens explicaves.

Recordo, també, com ens explicaves la teva tornada a Gerjal, el poble que et va veure néixer, i que canviat que el vas trovar...i el que no deixarà de sorprendrem mai, que la gent encara et recordava, eres en Blaisa, amb 60 o 70 anys més, però sabien qui eres.

Eres un home amb caràcter,  , lluitador, estricte quan calia... molt atractiu i elegant, deien les dones, però també vas ser un avi divertit, alegre, amb un gran sentit de l’humor i amb molta ironia...m’encantava veure’t agafar les mans a les teves netes i riure amb tots nosaltres.

Un home d’una mirada intensa, amb uns ulls blaus que et deixaven atrapat. Un home a qui jo voldria assemblar-me algun dia.

Jo et recordaré com eres, amb una faria a la mà, amb un carajillo a la taula i rient de tots nosaltres.

Ja no t’ho podré dir,  però per mi no eres només el meu avui, per mi eres un referent.