dijous, 22 de desembre del 2011

Una visita esperada

No sé quants cops t’has endut ja a la vida, ni els que et quedaran per rebre. Suposo que ni tu mateix ho saps, però com cada anys vindràs, vindràs amb el teu somriure, sabent que sempre t’esperem, que sempre ets benvingut. Potser vindràs obligat, però vindràs, vindràs perquè saps que ens faràs feliços. Sobretot als petits de la casa, que cada Nadal t’esperen, t’esperen amb il·lusió i ganes, sabent que vens de molt lluny, d’allà on no arriba la vista, d’allà on el dia es confon amb la nit, i la realitat amb els somnis.

I jo, com un nen més, esperaré la teva arribada per donar-te de menjar, per preguntar-te, envoltat dels nens, com ha anat el viatge. Els petits de la casa, bocabadats, mentre parlem, i, també cal dir-ho, enfadats perquè no arriben a sentir-te i jo si.

Estaràs atent sempre a tot, esperant el teu moment en un discret segon pla, i quan arribi aquest moment, estaràs preparat, disposat com sempre a rebre pals, a sentir crits, a rebre cops de nou, sempre amb el teu somriure i la teva barretina amb l’única recompensa de veure els somriures d’alegria dels nens, de veure aquells ulls plens d’il·lusió, les cares de sorpresa...i pensaràs (i pensaré), dolça innocència, tan de bo no es perdés mai...


Benvingut  de Nou, Tió!


Archivo:Cagatio.jpg

divendres, 2 de desembre del 2011

Parlant de fotos

Alguns dels que em coneixeu sabeu que estic fent un curs de fotografia. Ja ho sé, el dia dels @aofmercy no vaig portar la càmara...però no em castigueu, el proxim concert la porto, palabrita de niño Jesús...A lo que iba, que sino em despisto...El curs, doncs res, aquí us deixo una mostra a veure que us semblen ;-)


 





I si us heu quedat amb ganes de més, aquí podeu veure la resta:
http://www.flickr.com/photos/55111112@N02/



dijous, 1 de desembre del 2011

Nyenyo is Back!!!

El 18 de juny de l’any 2004, en Nyenyo va publicar el seu últim post, 7 anys, 6 mesos i 13 dies després, Nyenyo is Back!

Moltes coses han passat en aquest set anys i mig, coses bones i coses dolentes, canvis importants en la meva vida i en la dels qui m’envolten, però no per això vaig deixar de postejar. La mandra i la falta de coses que explicar van fer que el bloc anés morint...poc a poc...com qui sap que ha de marxar però no vol dir adéu...


Feia molt de temps que pensava en tornar  al món blocaire, però hi havia dos coses que em tiraven enrere, la primera és el concepte mateix d’un bloc. Si no tinc res a escriure, a dir, a penjar, a opinar... per que tinc un bloc. I segon, i no menys important, quan tens amics amb les capacitats retòriques, artístiques, fotogràfiques, crítiques, mediàtiques, creatives, etc. que tenen, que pots aportar de nou, de fresc, a aquest món 2.0 massificat...i al final la resposta va ser clara, que puc aportar? Res. I la segon pregunta seria, i llavors per que crees un bloc? Perquè em dona la gana. No aportaré res que no hagi dit un altre, però i què! ara ho vull fer..



Així que, com si d’una Au Fènix es tractés, ressorgin de les seves cendres, 





Nyenyo is Back!!!