L’altre dia, em
vaig topar amb un capítol de House, i mentre el veia, em va venir al cap una
idea sobre la situació actual que estem vivint algunes de les regions de la tan
lloada Unió Europea, i més concretament, dins la zona Euro.
I si el problema és el diagnòstic? Si el
diagnòstic és erroni, que passa amb el tractament? No serà erroni, també?
Com passa a la sèrie, arriba un malalt amb una simptomatologia i els
doctors es reuneixen, arriben a una conclusió i realitzen un tractament. I així
fins que encerten el diagnòstic correcte i, per tant, el tractament correcte, i
el pacient es cura. A la Zona Euro, sembla que passi exactament el mateix,
tenim pacients (el grup PIGS) amb unes simptomatologies estranyes i la Dra.
Merkel i el seu grup de becaris (FMI, BCE, etc.) sembla que es dediquin a fer
pràctiques de laboratori fins que trobin al cura al mal que ens afecta, però
fins quan aguantaran els pacients?
La història de com teníem que superar al crisis la podríem resumir en
diferents tractament s per a un únic diagnòstic i els resultats dels mateixos:
Diagnòstic (Any 2010): Espanya gasta més del que té. Prima de risc: 163
punts.
Tractaments:
- 1er. tractament (Any 2010): congelació de pensions, rebaixa dels sous dels
funcionaris, finalització del xec nado. Prima de risc: 221 punts.
- 2on tractament (gener 2011): primera reforma laboral i reforma del sistema
de pensions. Prima de risc: 229 punts.
- 3er. tractament (juny 2011): imposició del sostre de dèficit i reforma de
la Constitució. Prima de risc: 333 punts.
- 4rt. tractament (desembre 2011, Rajoy president): pujada de l’IRPF i nova
Reforma Laboral. Prima de risc: 360 punts.
- 5é tractament (juny 2012): rescat a la banca per 100.000 M€. Prima de risc:
520 punts.
Segurament, el següent tractament serà l’apujada de l’IVA. Però vist això,
a algú li sembla que podrem curar aquest malalt?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada