Molt cansat, aquest seria el resum d'aquests últims dies. Cansat d'haver d'explicar cada dia el perquè volem la independència, el dèficit fiscal, el tracte a la nostra llengua, d'escoltar arguments com que la indústria que té Catalunya es va realitzar a base de desmantellar les indústries d'altres racons, que si el "Generalísimo" va portar la indústria a Barcelona, que si Madrid paga molt més i rep molt menys, que si Catalunya rep més de la SS del que recauda, i així podria seguir...
També que si Catalunya s'ensorraria fora d'Espanya i de l'Euro, que si el boicot als productes catalans...i no s'adonen que Espanya necessita més a Catalunya que al revés. Sóc conscient que si es dóna el pas, seran moments molt durs per Catalunya, i que passarem anys de penúries fins aconseguir un forat al món, però també tinc molt clar, que "mal por mal, mejor solos" i que Espanya ho passarà pitjor que Catalunya.
Per sort, aquestes disputes de bar acaben amb unes canyes i unes "risas", com s'haurien d'acabar totes les discussions entre col·legues.
Canviatn de tema, ja m'estic fent a Madrid, ja no em surt dir "bon dia" o "adéu". No és casa meva, però ja no és una terra inhòspita i estranya. La veritat que hi estic força bé, els companys de feina m'han acollit molt bé i em tracten molt millor, tot i ser català i del barça ;).
també he pogut aprofitar per veure'm amb un altre txungai expatriat, l'Eric, amb qui vam passar un gran divendres de canyetes i un diumenge més divertit veient el Barça-Madrid en un bar ple de merengues (encara que també hi havia força culé).
Igualment, no és casa meva, i això es nota, és aquella buidor quan et falta alguna cosa, et falta, sobretot, la dona, et falten la família, els amics, el partit del dissabte, el teus bars, el mar...per sort em queda poc per tornar a passar uns dies amb vosaltres i agafar forces de nou.
