dijous, 22 de desembre de 2011

Una visita esperada

No sé quants cops t’has endut ja a la vida, ni els que et quedaran per rebre. Suposo que ni tu mateix ho saps, però com cada anys vindràs, vindràs amb el teu somriure, sabent que sempre t’esperem, que sempre ets benvingut. Potser vindràs obligat, però vindràs, vindràs perquè saps que ens faràs feliços. Sobretot als petits de la casa, que cada Nadal t’esperen, t’esperen amb il·lusió i ganes, sabent que vens de molt lluny, d’allà on no arriba la vista, d’allà on el dia es confon amb la nit, i la realitat amb els somnis.

I jo, com un nen més, esperaré la teva arribada per donar-te de menjar, per preguntar-te, envoltat dels nens, com ha anat el viatge. Els petits de la casa, bocabadats, mentre parlem, i, també cal dir-ho, enfadats perquè no arriben a sentir-te i jo si.

Estaràs atent sempre a tot, esperant el teu moment en un discret segon pla, i quan arribi aquest moment, estaràs preparat, disposat com sempre a rebre pals, a sentir crits, a rebre cops de nou, sempre amb el teu somriure i la teva barretina amb l’única recompensa de veure els somriures d’alegria dels nens, de veure aquells ulls plens d’il·lusió, les cares de sorpresa...i pensaràs (i pensaré), dolça innocència, tan de bo no es perdés mai...


Benvingut  de Nou, Tió!


Archivo:Cagatio.jpg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada