Tot just avui, fa una setmana, vam patir una pèrdua important a la nostra família, i tot just avui, fa una setmana que li vaig escriure això, un petit homenatge a una gran persona que tenia guardat per mi...
Avui no només he perdut a algú a qui estimava, avui també he perdut un
referent. Un home que va deixar la seva terra, els seus pares i els seus
germans per tenir una oportunitat.
Has portat molts kilòmetres a las cames, al volant del teu camió, i sempre
recordo les batalletes que m’explicaves, com quan feies servir el conyac per
escalfar-te als freds hiverns d’Alemanya o quan et vas trencar el turmell
baixant del camió i orgullós ens ensenyaves les teves “ferides de guerra”.
Vas deixar el camió per portar l’autobús. I quanta gent encara se’n recorda
de tu, en Carreño, el del autobús i quantes anècdotes ens explicaves.
Recordo, també, com ens explicaves la teva tornada a Gerjal, el poble que
et va veure néixer, i que canviat que el vas trovar...i el que no deixarà de sorprendrem
mai, que la gent encara et recordava, eres en Blaisa, amb 60 o 70 anys més,
però sabien qui eres.
Eres un home amb caràcter, , lluitador, estricte quan calia... molt
atractiu i elegant, deien les dones, però també vas ser un avi divertit,
alegre, amb un gran sentit de l’humor i amb molta ironia...m’encantava veure’t
agafar les mans a les teves netes i riure amb tots nosaltres.
Un home d’una mirada intensa, amb uns ulls blaus que et deixaven atrapat.
Un home a qui jo voldria assemblar-me algun dia.
Jo et recordaré com eres, amb una faria a la mà, amb un carajillo a la
taula i rient de tots nosaltres.
Ja no t’ho podré dir, però per mi no
eres només el meu avui, per mi eres un referent.
