divendres, 22 de juny de 2012

Referents


Tot just avui, fa una setmana, vam patir una pèrdua important a la nostra família, i tot just avui, fa una setmana que li vaig escriure això, un petit homenatge a una gran persona que tenia guardat per mi...

Avui no només he perdut a algú a qui estimava, avui també he perdut un referent. Un home que va deixar la seva terra, els seus pares i els seus germans per tenir una oportunitat.

Has portat molts kilòmetres a las cames, al volant del teu camió, i sempre recordo les batalletes que m’explicaves, com quan feies servir el conyac per escalfar-te als freds hiverns d’Alemanya o quan et vas trencar el turmell baixant del camió i orgullós ens ensenyaves les teves “ferides de guerra”.

Vas deixar el camió per portar l’autobús. I quanta gent encara se’n recorda de tu, en Carreño, el del autobús i quantes anècdotes ens explicaves.

Recordo, també, com ens explicaves la teva tornada a Gerjal, el poble que et va veure néixer, i que canviat que el vas trovar...i el que no deixarà de sorprendrem mai, que la gent encara et recordava, eres en Blaisa, amb 60 o 70 anys més, però sabien qui eres.

Eres un home amb caràcter,  , lluitador, estricte quan calia... molt atractiu i elegant, deien les dones, però també vas ser un avi divertit, alegre, amb un gran sentit de l’humor i amb molta ironia...m’encantava veure’t agafar les mans a les teves netes i riure amb tots nosaltres.

Un home d’una mirada intensa, amb uns ulls blaus que et deixaven atrapat. Un home a qui jo voldria assemblar-me algun dia.

Jo et recordaré com eres, amb una faria a la mà, amb un carajillo a la taula i rient de tots nosaltres.

Ja no t’ho podré dir,  però per mi no eres només el meu avui, per mi eres un referent.

dimarts, 19 de juny de 2012

Que em passa doctor?



L’altre dia, em vaig topar amb un capítol de House, i mentre el veia, em va venir al cap una idea sobre la situació actual que estem vivint algunes de les regions de la tan lloada Unió Europea, i més concretament, dins la zona Euro.
 I si el problema és el diagnòstic? Si el diagnòstic és erroni, que passa amb el tractament? No serà erroni, també?
Com passa a la sèrie, arriba un malalt amb una simptomatologia i els doctors es reuneixen, arriben a una conclusió i realitzen un tractament. I així fins que encerten el diagnòstic correcte i, per tant, el tractament correcte, i el pacient es cura. A la Zona Euro, sembla que passi exactament el mateix, tenim pacients (el grup PIGS) amb unes simptomatologies estranyes i la Dra. Merkel i el seu grup de becaris (FMI, BCE, etc.) sembla que es dediquin a fer pràctiques de laboratori fins que trobin al cura al mal que ens afecta, però fins quan aguantaran els pacients?
La història de com teníem que superar al crisis la podríem resumir en diferents tractament s per a un únic diagnòstic i els resultats dels mateixos:

Diagnòstic (Any 2010): Espanya gasta més del que té. Prima de risc: 163 punts.

Tractaments:
- 1er. tractament (Any 2010): congelació de pensions, rebaixa dels sous dels funcionaris, finalització del xec nado. Prima de risc: 221 punts.
- 2on tractament (gener 2011): primera reforma laboral i reforma del sistema de pensions. Prima de risc: 229 punts.
- 3er. tractament (juny 2011): imposició del sostre de dèficit i reforma de la Constitució. Prima de risc: 333 punts.
- 4rt. tractament (desembre 2011, Rajoy president): pujada de l’IRPF i nova Reforma Laboral. Prima de risc: 360 punts.
- 5é tractament (juny 2012): rescat a la banca per 100.000 M€. Prima de risc: 520 punts.

Segurament, el següent tractament serà l’apujada de l’IVA. Però vist això, a algú li sembla que podrem curar aquest malalt?